Converses 2005
L’any 2005, en la primera edició de les converses, davall el títol Un art en minúscules? Les Falles en l’espai públic, es va tractar de mostrar les potencialitats creatives i ciutadanes de la festa de les Falles.
Converses, 2005
15778
single,single-post,postid-15778,single-format-standard,ajax_leftright,page_not_loaded,,vertical_menu_enabled,qode-theme-ver-5.6,wpb-js-composer js-comp-ver-4.7.4,vc_responsive

Converses 2005

"Un art en minúscules? Les Falles en l'espai públic"
converses 2005

22 nov Converses 2005

L’any 2005, en la primera edició de les converses, davall el títol Un art en minúscules? Les Falles en l’espai públic, es va tractar de mostrar les potencialitats creatives i ciutadanes de la festa de les Falles. Partint de la consideració dels monuments fallers com a mostra d’expressió creativa i social, es plantejaren els lligams entre art al carrer, utilització de l’espai públic, activitat festiva, gestió cultural i participació ciutadana.

En la primera conversa, que portava per lema “Les falles com a art públic”, moderada per la crítica d’art Isabel Tejeda, intervingueren com a convidats Emilio Martínez (director del Departament d’Escultura de la Universitat Politècnica de València, Jesús Martínez Oliva (professor d’escultura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Múrcia), Josep Montesinos (director del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València), Joan Llaveria (catedràtic d’escultura de la Universitat Politècnica de València, i director del Centre de Recerca Art i Entorn), l’artista multimèdia Óscar Mora i l’artista faller Paco Pellicer. En la taula redona s’abordaren temes essencials, com ara el caràcter dels cadafals fallers com a art públic. Així, els professors Emilio Martínez i Joan Llaveria defensaren en tot moment el caràcter d’art públic de les falles, diferent d’unes altres manifestacions artístiques pel fet d’ubicar-se en un entorn ritual i festiu. En termes semblants, però aprofundint en algunes experiències falleres concretes, el professor Josep Montesinos va subratllar la vinculació que es pot establir entre les falles com a art públic i la defensa dels espais urbans amenaçats per les especulacions urbanístiques. Des d’una altra perspectiva, el professor Jesús Martínez Oliva destacà els aspectes teòrics de l’art públic i va comentar les seues experiències d’integració del tema faller en les videoinstal·lacions artístiques. Així mateix, l’artista Óscar Mora, amb certa vinculació a la construcció de falles, destacà les peculiaritats de la professió d’artista faller en la seua expressió artística, extrem que va ser especialment desenvolupat pel també artista Paco Pellicer, qui subratllà la influència sobre la producció dels artistes fallers que tenen les pressions de les comissions falleres que els contracten, les estructures del taller faller i l’existència de tot un sistema de premis oficials.

Converses 2005

Converses 2005

En la segona conversa, titulada “Les falles i els usos de l’espai públic”, moderada pel periodista Joan Castelló, intervingueren Josep Lluís Sirera (catedràtic de literatura espanyola de la Universitat de València), Josep Nácher (professor del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València), Jesús Peris (vicepresident de la Federació de Falles amb Especial Enginy i Gràcia, i professor de la Universitat de València), Núria Diego (periodista) i Carles Dolç (arquitecte). En esta taula redona cada participant va destacar aspectes específics de la dimensió pública de la festa fallera. Així, el professor Josep Nácher se centrà en la necessitat de dinamitzar i donar a conéixer les enormes potencialitats turístiques d’una festa molt menys coneguda del que sembla. Des d’un altre pla, el professor Josep Lluís Sirera es referí a les implicacions socials de les comissions als barris, destacant especialment el lligam històric i geogràfic tan important existent entre les falles i els espais urbans. Des de l’experiència fallera, Jesús Peris cridà l’atenció sobre la faena que es pot fer en les comissions per a sensibilitzar els fallers cap a les necessitats del veïnat, i de la necessitat que els veïns siguen també sensibles a les iniciatives culturals de les comissions falleres. D’altra banda, la periodista Núria Diego va posar l’accent en la responsabilitat que els mitjans de comunicació tenen en la dimensió pública de la festa, alhora que l’arquitecte Carles Dolç evidenciava els aspectes problemàtics d’una sobresaturació festiva del carrer (envelats, obstacles, talls de carrers excessius) i reconeixia els mèrits artístics i comunicatius de la falla en l’entorn privilegiat que ocupa durant quatre dies als carrers.