Converses (ocult)

La festa de les Falles constituïx una de les expressions més notables de la cultura valenciana, amb repercussions en l’esfera turística, social, política i, evidentment cultural. Amb tot, les Falles, com a expressió artística que s’esdevé en un espai públic on confluïxen diversos interessos i expressions identitàries, han generat una pluralitat d’opinions, en gran mesura diverses i fins i tot enfrontades, que sovint han situat el debat més a prop dels prejuís, els dogmes o el tòpics, que del diàleg constructiu i fèrtil. Davant esta circumstància, l’any 2005, l’Associació d’Estudis Fallers va plantejar la necessitat de posar en marxa un espai de debat i reflexió col·lectiva, una mena d’observatori que aglutinara els diversos sectors socials implicats en la festa fallera.

És tot just per esta raó que el Fòrum de Debats de la Universitat de València i l’Associació d’Estudis Fallers, convoquen les converses Les Falles, a la Nau, una cita anual que aplega especialistes, professionals, artistes, intel·lectuals i fallers en un espai tan emblemàtic com  l’Aula Magna de la Universitat de València.

En les últimes edicions hi col·laboren també altres institucions i entitats, com ara la Universitat Politècnica de València, la Seu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo a València, el Gremi d’Artistes Fallers, la Interagrupació de Falles de la Ciutat de València, la Unió d’Agrupacions del Cap i Casal i el Museu Valencià d’Etnologia, fet que demostra la voluntat conjunta de diàleg fructífer dels centres del coneixement universitari i les organitzacions més destacades del món faller.

Les converses Les Falles, a la Nau, organitzades per la Universitat de València i l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF), debatran enguany quin model de Falles és el que els seus protagonistes, els fallers i els diferents sectors directament implicats, volen per a la festa més representativa de la ciutat de València.

En la seua sèptima edició, que es farà els dies 12 i 13 de desembre, a les 19.30 hores, a les aules de l’edifici històric de la Universitat, al carrer de la Nau, les converses Les Falles, a la Nau han aprofitat dos temes de recent actualitat, com són la proposta de trasllat de la festivitat del 19 de març i la pujada de l’IVA al 21%, per a plantejar si és convenient o no introduir canvis i plantejar noves estratègies en una festa que es basa en la tradició i que, a més, ha iniciat el procés perquè la UNESCO la declare patrimoni cultural immaterial de la humanitat.

Eixa concepció de la festa com a patrimoni cultural s’enfronta al model que en planteja la utilització i modificació per atraure turisme, el model d’una festa cultural amb un IVA reduït enfront del model amb l’aplicació de l’IVA de tipus general. Però el debat sobre la festa també afecta l’organització, amb el model d’interagrupacions enfront del de la Junta Central Fallera, la presència o no d’altres municipis, una organització horitzontal liderada per la ciutadania enfront d’una organització vertical liderada per l’administració. I, finalment, el debat sobre el model de festa també està present en el sector professional dels artistes fallers, amb una concepció com a indústria cultural enfront d’una visió més artesanal.

Davant d’esta indefinició del model més adequat per a la festa fallera, els promotors de les converses Les Falles, a la Nau han reunit representants i experts de tots els sectors implicats perquè, a partir de la reflexió i el debat, presenten les seues propostes i plantejaments de futur.

En la primera de les jornades, el 12 de desembre, dedicada a El(s) model(s) de festa, intervindran José Giménez (president de la Falla Cuba-Literat Azorín), Raimundo Gómez (faller, membre de la Falla Corretgeria-Bany dels Pavesos), José Palacios (vicepresident de la Federació d’Hostaleria de València) i Francesc Cabañés (gestor cultural, cap d’Investigació Etnològica i Cultura Tradicional del Museu Valencià d’Etnologia). Com a moderador actuarà José Martínez Tormo, gestor cultural, faller i membre de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF).

Una indústria plural serà el tema que es plantejarà en la segona jornada, el dijous 13 de desembre, amb la participació de Rosa Yagüe (professora del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València-Estudi General), Antonio Herrero (tècnic de gestió cultural), Enrique Burriel (artista faller) i Anna Ruiz i Giovanni Nardin (artistes plàstics). El periodista Daniel Borrás, cap de cultura del diari El Mundo a la Comunitat Valenciana, actuarà com a moderador.

Podeu consultar el programa complet ací.

En gener de 2011, el ple de l’Ajuntament de València aprovava per unanimitat començar el procediment per a presentar la candidatura de la festa de les Falles a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.

Sens dubte, este és un procés complex que requerix un treball conscienciat i consensuat entre diversos agents socials, i amb una important implicació de fallers i ciutadans. Ràpidament, es va generalitzar entre el món faller una gran eufòria davant la possibilitat que les festes foren declarades patrimoni immaterial de la humanitat. Però, alhora, són molts els dubtes que sorgixen respecte a eixe possible reconeixement futur. Què comporta realment? Quins són els avantatges d’aconseguir-lo? I els desavantatges? Quins són realment els aspectes de la festa que cal protegir? Quines són les etapes que ha d’anar superant la candidatura per a arribar a la UNESCO? Comporta això algun compromís de futur per a la festa?

A totes estes preguntes, i a moltes més, tractarà de donar resposta esta nova edició de Les Falles, a la Nau, que combinarà una vessant tècnica i una important dosi didàctica per al gran públic. Persones relacionades amb la gestió del patrimoni cultural i amb la festa de les Falles debatran el model cultural de les Falles i proposaran mesures a tindre en compte a l’hora de fer tirar avant la proposta de declaració.

En la primera sessió, el dilluns 12 de desembre, sota el títol “La festa com a patrimoni cultural” s’aplegaran Juli Blasco (director del Museu Valencià de la Festa), Luis Pablo Martínez (tècnic de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià), Joan Seguí (director del Museu Valencià d’Etnologia) i Paco Varea (periodista especialitzat en festes i tradicions), moderats per José Martínez Tormo (gestor cultural). La sessió serà a les 19.39 hores, l’Aula Magna de l’edifici de la Nau de la Universitat de València.

En la segona sessió, el dimarts 13 de desembre, titulada “Les Falles, un fum de patrimonis”, participaran Antoni Colomina Subiela (doctor en belles arts), Josep Vicent Frechina (coordinador de la revista de cultura popular Caramella), Victoria Liceras (presidenta de l’Associació Valenciana d’Indumentaristes) i Frederic Oriola (historiador i músic), moderats per Alejandro Garcia (periodista, director del programa Cadafal, de Ràdio Nou). La sessió serà a les 19.30 hores, a les aules de la tercera planta de l’edifici de la Nau de la Universitat de València.

Podeu consultar el programa complet ací.

El 17 de març de 2009, mentre multitud de localitats valencianes estaven immerses en la voràgine festiva, les Falles entraven i estaven presents al Congrés dels Diputats. En la sessió plenària d’aquell dia, els diferents grups parlamentaris debatien i aprovaven un text que seria el començament d’un camí per a aconseguir la formació reglada per a les professions d’artista faller i foguerer.

El Fòrum de Debats de la Universitat de València, la Junta Central Fallera i el Gremi Artesà d’Artistes Fallers, coordinats per l’Associació d’Estudis Fallers, van proposar, en la sisena edició de les converses Les Falles, a la Nau, un conjunt de dos taules redones que, sota el títol “De l’ofici a la professió”, tractaren des de diversos punts de vista la formació dels artistes fallers.

En la primera sessió, “Fer falles: de l’aula al taller”, es van plantejar qüestions referides a l’àmbit formatiu, la docència i aprenentatge dels futurs artistes, com també aspectes relatius a l’organització dels estudis, currículum i eixides professionals, entre d’altres. Els participants van ser Ricard Català Gorgues (assessor de formació del CEFIRE), José Latorre Lleó (mestre major del Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València) i José Luis Cueto Lominchar (degà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València), moderats per Antoni Colomina Subiela (doctor en belles arts).

La segona jornada, titulada “Una aposta: desplegar la formació”, es va centrar en les qüestions d’índole política, amb especial èmfasi en la tramitació de la proposició no de llei, els passos a adoptar des de l’aprovació en el Congrés dels Diputats i en com eixa proposta està materialitzant-se en el moment actual i en el futur més immediat. Els ponents van ser Rafael Ferraro Sebastià (diputat del Grup Popular en les Corts Valencianes), Mònica Oltra Jarque (diputada del grup Compromís en les Corts Valencianes) i Miguel Soler Garcia (director general de Formació Professional del Ministeri d’Educació), moderats per Ferran Garcia (periodista).

El número 16 de la Revista d’Estudis Fallers inclou una selecció de les intervencions que tingueren lloc en l’edició del 2010 de les converses Les Falles, a la Nau, en un dossier que es pot llegir ací.

Les Falles s’han convertit en una festa moderna, tant des del punt de vista de l’organització com de la gestió. I és que aquella festa que va començar amb l’erecció i crema d’uns cadafals efímers s’ha convertit en un fenomen complex, d’acord amb la complexitat de la mateixa societat que li dóna sentit.

Eixa situació ha donat lloc a la realització de múltiples activitats al llarg de l’any que seguixen l’eix central del monument i de la temàtica fallera, algunes de les quals han generat, amb el pas del temps, una certa professionalitat. Així, han anat sorgint tasques especialitzades, com ara les que duen a terme guionistes, poetes i il·lustradors, entre d’altres, que cedeixen al món faller (amb contraprestació econòmica o sense) part del seu treball. Però quin profit trauen ells de la seua activitat?

Publicacions basades majoritàriament en la reproducció d’esbossos, venda de fotografies i audiovisuals dels monuments, llibrets que arrepleguen premis, marxandatge amb logotips i imatges, guions… Tot un seguit de treballs pels quals es cobra una quantitat econòmica que a priori no reverteix en l’autor. Però hauria de ser així?

Com funcionen les falles a l’hora de reproduir textos i material gràfic aliens a les seues publicacions? Són conscients que haurien de tindre, almenys, una autorització expressa de l’autor o del propietari dels drets? Arriben sempre a assabentar-se els autors que una obra seua està sent reproduïda en un llibret de falla? Se cita sempre l’autoria? Però, a més, mitjans de comunicació escrits o pàgines web publiquen esbossos i fotografies en el seu espai de negoci. Haurien de pagar per reproduir eixes imatges necessàries per a vendre les seues publicacions? Es poden reclamar drets de reproducció per unes instal·lacions artístiques plantades en l’espai públic?

L’any 2009 les converses Les Falles, a la Nau van plantejar tots estos temes en dos taules redones que abordaren la problemàtica de la propietat intel·lectual i la gestió dels drets d’autor centrant-se en dos casos concrets: el monument faller i la creació literària.

En la primera primera conversa, “Art al carrer: artistes fallers i drets d’autor”, s’aplegaren Carlos Corredera (il·lustrador), Salomé Cuesta (professora de la Facultat de Belles Arts de la UPV), Vicent Lorenzo (artista faller), Carlos Ortín (membre de l’Associació Professional d’Il·lustradors Valencians) i Moisés Domínguez (periodista, Levante-El Mercantil Valenciano), moderats per Joan Castelló (periodista).

En la segona taula, “Lletres per a falles: creació literària i drets d’autor”, prengueren part Antonio Martínez Bodí (assessor jurídic de la SGAE), Hernán Mir (faller), Josep Ombuena (delegat de Cultura de la Junta Central Fallera) i Jesús Peris (Universitat de València), moderats per Fernando Morales (periodista).

Una selecció de les intervencions de l’edició del 2009 de les converses Les Falles, a la Nau es van publicar en el número 15 de la Revista d’Estudis Fallers, en un dossier que es pot llegir ací.

En l’edició del 2008 de les converses, sota el títol de L’economia de la festa, s’abordà un dels temes més capitals de les Falles en l’actualitat, la seua dimensió econòmica. Esta ha quedat recentment posada de manifest en sengles estudis tant de la Interagrupació de Falles de València, sobre l’impacte econòmic global de la festa, com del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València, sobre la realitat econòmica i laboral dels artistes fallers. Si a estos fets afegim la situació de crisi econòmica que estem passant, amb evidents repercussions en l’economia festiva, és feia urgent abordar esta problemàtica per tal d’esbrinar-ne els detalls i reflexionar sobre possibles propostes d’intervenció o reestructuració. En eixe sentit, és desitjable què les relacions entre el món universitari i professional, i el món de les Falles, cada volta més naturals, més flexibles i fructíferes, contribuïsquen a buscar solucions als problemes actuals de la festa, fent palés allò que ben bé es podria anomenar la reflexió per a la transformació.

http://portlandspirit.com/blog/logo/

En la primera sessió, “La voluntat per a la falla: les comissions, a la recerca de recursos”, el debat va tractar l’economia de les comissions falleres a partir de l’estudi elaborat per la Interagrupació de Falles de València sobre els impactes econòmics de la festa en diversos sectors, que aporta una valuosa informació sobre l’estructura interna de les comissions. Hi participaren Francisco Ahedo (director comercial de Heineken a València), Daniel Buj (president de la Interagrupació de Falles de València), Ramon Llopis (professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València) i Julià Pastor (vicepresident econòmic de la Falla Na Jordana), moderats per Carles Andreu Fernández (diplomat en ciències empresarials i membre de l’Associació d’Estudis Fallers).

La segona taula, titulada “En la corda fluixa: l’artista i l’economia del taller” centrà l’atenció en els artistes fallers, prenent com a referència l’estudi de la Unitat d’Economia de la Cultura del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València sobre la realitat econòmica i laboral dels artistes i treballadors de la Ciutat de l’Artista Faller, incidint en els recursos, la formació i la projecció de futur. Els ponents van ser Raül Abeledo (professor del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València), Josep Devís (president d’Artistes Fallers. Societat Cooperativa Valenciana), Víctor García (cap de l’Àrea d’Artesania de la Conselleria d’Indústria) i Manuel Martín Huguet (responsable del Taller de Manolo Martín), moderats per Ángeles Hernández (periodista i conductora del programa Ser falleros de Radio Valencia).

Una selecció de les intervencions de l’edició del 2008 de les converses Les Falles, a la Nau es van publicar en el número 14 de la Revista d’Estudis Fallers, en un dossier que es pot llegir ací

En la tercera edició de les converses, el tema proposat va ser La sostenibilitat de les Falles, potser un dels principals reptes que se li plantegen a les Falles en el futur més immediat i que en els últims anys ha cobrat actualitat fruit de les transformacions experimentades per la festa i la societat que la celebra. Pel fet de tractar-se d’un debat sobre temes que responen a una preocupació que s’estén de manera transversal entre tots els ciutadans, siguen fallers o no, més enllà de la seua adscripció ideològica, es va voler donar veu als sectors vinculats directament a la festa (Junta Central Fallera, artistes fallers, comissions i associacions falleres), com també a uns altres representants de la societat civil que hi tenen relació (associacions ciutadanes, col·lectius professionals, universitats, mitjans de comunicació i experts). Com sempre, amb un objectiu final: articular mecanismes permanents de diàleg, negociació i col·laboració necessaris, amb l’objectiu últim d’aconseguir entre tots un model de festa més integrador, participatiu i sostenible.

Per tractar esta qüestió, les converses es va centrar en dos de les múltiples vessants que presenta el debat sobre la sostenibilitat de la festa. Així, en la primera conversa, es va parlar de la sostenibilitat ambiental de les Falles, on es va debatre els possibles efectes contaminants en l’atmosfera causats per la cremà, però també la necessitat d’abordar el tractament dels residus, la racionalització del consum energètic o la contaminació acústica generada per la festa, amb les intervencions de Joan Francesc Álvarez (químic), Víctor Benlloch (biòleg i tècnic en educació ambiental), Amando García (catedràtic de física aplicada de la Universitat de València i vicepresident de la Societat Espanyola d’Acústica), Alejandro Santaeulalia (artista faller) i Emilio Tamarit (president de la Falla Lepant-Guillem de Castro), moderats per Antonio Santo Juan (periodista).

La segona conversa es dedicà a la sostenibilitat social de les Falles, un debat necessari arran de les polèmiques derivades de l’ocupació del carrer i dels espais públics per part de la festa, on es va tindre en compte les noves formes de socialització i el canvi en les relacions amb el veïnat. Hi prengueren part Antonio Pla (vicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns de València), Daniel Buj (president de la Interagrupació de Falles), Josep Boix (vicepresident quart de la Junta Central Fallera, responsable de l’àrea de Participació Ciutadana i Festiva) i Francisco Pérez Puche (periodista), moderats per Daniel Borràs (periodista, redactor del diari El Mundo).

Una selecció de les intervencions de l’edició del 2007 de les converses Les Falles, a la Nau es van publicar en el número 13 de la Revista d’Estudis Fallers, en un dossier que es pot llegir ací.

La segona edició de les converses Les Falles, a la Nau va partir d’una realitat que sovint ha sigut silenciada o menystinguda en la societat valenciana: l’inequívoc valor patrimonial de les Falles. Començant pels mateixos cadafals que any rere any s’alcen als carrers valencians i continuant pels processos de producció, les tècniques artesanals, les formes d’organització i fins tot el cúmul de festejos, actes i aspectes associats d’indumentària, gastronomia, ninots indultats, pirotècnia o elements artístics que comporta una festa tan extensa i variada com la fallera, els exemples de riquesa patrimonial se succeïxen, però dissortadament no han comptat ni amb massa suport institucional ni amb processos de reflexió d’experts i ciutadans.

Per eixe motiu, sota el títol Les Falles, com a patrimoni cultural, vam voler centrar la mirada en dos aspectes essencials de la dimensió patrimonial de les Falles: d’una banda, la Ciutat de l’Artista Faller, primera ciutat temàtica d’Espanya i autèntic espai de creació, i d’altra, la projecció turística de la festa, que, tot i ser evident, resulta controvertida pel que fa a l’efectivitat i profunditat.

En la primera conversa, titulada “El futur de la Ciutat de l’Artista Faller”, moderada per la periodista Susana Golf, van prendre part Vicent Álvarez (membre de la Comissió de Llegat Històric i Artístic del Consell Valencià de Cultura), José Latorre (mestre major del Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València), Pau Rausell (professor del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València), Rafael Rivera (arquitecte) i Luzdivina Torrico (membre de l’Associació de Veïns Ciutat Fallera). Des de la perspectiva del patrimoni cultural, la festa, l’economia de la cultura, l’urbanisme i la societat civil, amb les seues intervencions, els participants van aportar la seua reflexió sobre un dels espais culturals més emblemàtics de la nostra ciutat i el nostre país, capaç d’haver generat un barri propi amb una marcada personalitat, actualment qüestionada pels nous plans d’expansió urbanística i d’especulació immobiliària. Una ciutat on conviuen artesans de les falles amb especialistes d’altres branques de la indústria, i que veu el futur amb desconfiança i incertesa. Les intervencions d’esta primera sessió, “El futur de la Ciutat de l’Artista Faller”, es van publicar en el número 12 de la Revista d’Estudis Fallers, en un dossier que es pot llegir ací.

En la segona conversa, titulada “La projecció turística de les Falles”, van participar Lluís Bellvís (professor del Departament de Comercialització i Investigació de Mercats de la Universitat de València, empresari consultor en Cultura i Turisme Naturae), Jordi Guarro (vicepresident de la Junta Central Fallera responsable de l’Àrea de Cultura i Promoció Exterior i cap del Servici de Promoció de l’Agència Valenciana de Turisme), Vicent Lluch (cap del Servei de Comerç Interior i Turisme de la Cambra de Comerç de València), Vicente Miquel (director de Creta & Roi Publicidad) i Miguel Ángel Pérez (responsable de projectes de la Falla Mossén Sorell-Corona), moderats per Josep Nácher (professor del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València).