L’any 2008 l’Associació d’Estudis fallers va comissariar l’exposició Falles i art: 40 anys transitant per la frontera, que, organitzada pel Vicerectorat de Cultura de la universitat Politècnica de València, proposava un recorregut per la difusa línia que des de finals dels anys cinquanta del segle xx aparenta separar l’art i les falles.
En les últims dècades, per este territori boirós i porós, han transitat tant constructors i dissenyadors de falles que en la seua obra i voluntat han violentat el paradigma clàssic faller, com també escultors, dibuixants o pintors que han percebut el valor creatiu i cultural de les falles.
https://www.donnaockenden.com/metformin-glycomet-online/
Així, es va poder veure una selecció d’esbossos, maquetes i ninots d’artistes fallers (Ricardo Rubert, Manolo Martín, Daniel Jiménez Zafrilla, Rafael Ferrando, Ignacio Ferrando, Julio Monterrubio…) i d’artistes plàstics (Miquel Navarro, Óscar Mora, Sigfrido Martín Begué, Ortifus…). Esta selecció d’artistes —forçosament incompleta— s’ampliava en el catàleg i en els audiovisuals que completaven la mostra.
Una de les principal peces de l’exposició va ser l’anomenada instal·lació efímera combustible (IEC), que es va plantar el mateix dia de la inauguració i es cremà el dia de la clausura. Esta IEC es va plantejar com un joc que intentava mostrar la difusa frontera existent entre les instal·lacions artístiques públiques i les falles com a manifestació popular i artística de carrer.
L’exposició Falles i art: 40 anys transitant per la frontera va incloure l’edició d’una publicació que contenia diferents articles que aprofundien en l’objecte de l’exposició, el projecte expositiu, els límits entre l’art culte i l’art faller, un recorregut històric, el catàleg d’imatges de l’exposició i un assaig d’explicació de la instal·lació efímera combustible (IEC).
