El llibret de falla. Explicació i relació de la festa. 1850-2014
Josep Lluís Marín i Garcia (coord.), València, Generalitat Valenciana, 2014Sobre el projecte
El llibret de falla. Explicació i relació de la festa. 1850-2014
Josep Lluís Marín i Garcia (coord.)
València, Generalitat Valenciana, 2014
D. L.: V-892-2014
ISBN: 978-84-482-5912-9
La versió del catàleg per a dispositius mòbils es pot adquirir en la pàgina web de LliG Llibreries de la Generalitat.
Índex
Presentacions
Alberto Fabra Part
María José Catalá Verdet
Jesús Peris Llorca
Estudis introductoris
Les Falles i els llibrets, com a patrimoni cultural. Gil Manuel Hernàndez i Martí
El llibret de l’antigor Un relat fundacional de les Falles. Josep Lluís Marín i Garcia
Cinc cèntims valia el llibret. Jesús Peris Llorca
Els premis als llibrets de falla. Lluís Mesa i Reig
Aproximació a l’estudi del valencià en els llibrets de falla. Rubén Tello
Estudi dels llibrets de falla de Carles Salvador. Gonçal López-Pampló
Poetes festius: trobadors 3.0 de l’humor satíric. Joan Castelló
Els llibrets i (el caràcter inequívocament modern de) la sociabilitat fallera. Pedro García Pilán
Uns publiquen, altres custodien. Institucions i organismes editors i conservadors de llibrets de falla. Javier Mozas Hernando
Els estudis sobre els llibrets de falla. Una aproximació historiogràfica. Javier Mozas Hernando
Catàleg de l’exposició
Els llibrets de falla, un patrimoni de tots
La literatura de canya i cordell
Les Falles i la literatura popular
Llibret manuscrit
Full de versos
Llibret imprés del 1855
La construcció de la memòria
Els premis als llibrets
El plat de glòria
L’expansió de la festa
Els llibrets del segle XIX
L’expansió geogràfica de les Falles
Un món de Falles
D’explicació de la falla a anuari de la comissió: el núvol
L’esbós
La publicitat
La censura
El programa d’actes
La fallera major
Les falles infantils
Els fallers d’honor
Els poemes a la fallera major
Molt més que una explicació, molt més que un anuari
El llibret i la impremta: creant un imaginari
La impremta de Blai Bellver
La impremta de Vicent Añón
Dibuixos de Josep Sanchis
El llibret clàssic
Les portades dels llibrets
Els primers autors
Josep Bernat i Baldoví
Blai Bellver
La consolidació dels autors
Els llibrets: un vehicle d’expressió literària
Autors cultes
Cap al llibret contemporani
Les Falles: la festa del valencià
Els premis de la Generalitat
El llibret: un artefacte cultural
El llibret objecte
Més enllà dels llibrets
Presentació
Des de fa més de cent cinquanta anys, el llibret d’una falla és allò que resta després del foc. Gràcies al llibret, podem acostar-nos a les falles del segle XIX, a l’imaginari de les classes populars que crearen la festa, a les coses que els feien gràcia, a la seua manera de veure el món, la societat i la seua —la nostra— ciutat. O millor dit, les seues ciutats i pobles, en plural, a partir de l’expansió de la festa de nord a sud de les terres valencianes. Gràcies al llibret de falla se’ns fan més transparents les fotos antigues dels cadafals —quan les tenim—, les concises memòries presentades a l’ajuntament en lluita contra la censura.
Els llibrets ens parlen també de les persones que feien la festa. Apareixen rostres, noms i cognoms de gent del poble que haurien desaparegut arrossegats per la història. Gràcies als llibrets sabem que existiren, que estimaren esta ciutat i esta llengua, que es divertiren en estos mateixos carrers sentint-se quotidianament valencians. Un eco llunyà de traques i rialles ens arriba cada vegada que ens acostem a un llibret antic.
Els llibrets també ens permeten acostar-nos a la mateixa evolució de la festa, a la seua inserció en esta ciutat creixentment modernitzada, és a dir, a la funció —a les funcions canviants— de la tradició en la modernitat, a la manera com s’anava modificant la festa, com anava creixent a mesura que s’anava convertint, de fet, en la festa major de la ciutat. La festa es feia més llarga en el temps i més intensa, i els llibrets creixien en pàgines i en continguts, i canviaven la seua estructura.
Els llibrets de les falles ens conten també una història de resistència: una història de més de cent cinquanta anys de literatura satírica —i més— escrita en valencià. Ells tracen la continuïtat en el conreu de la literatura en la nostra llengua. Ni tan sols els temps més foscos del franquisme aconseguiren eliminar la persistència en la llengua. Gràcies a ells, gràcies als autors en valencià que s’acostaren a les Falles, gràcies als autors populars que continuaven la tradició, gràcies al sentiment popular que les Falles havien de ser en valencià, la nostra llengua ha arribat viva —i escrita— fins a nosaltres.
Hui els llibrets són això i més. Són cultura en valencià, cultura valenciana. Són poesia satírica, monografies fonamentals sobre temes diversos, expressió artística. A la ciutat de València i en altres comarques de la nostra terra: a Gandia, a Xàtiva, a Borriana, a Alzira, a Torrent… vertebrant territori. Les falles són societat civil i, per això, els llibrets són expressió de societat civil: un patrimoni de tots i de totes, i una esperança per al futur.
Esta exposició és una aproximació a esta història. A estes històries. Els investigadors de l’Associació d’Estudis Fallers hem volgut recordar la importància que tenen els llibrets de falla en la nostra cultura. Reflexionar al seu voltant i mostrar alguna cosa de tota la riquíssima informació que ens donen sobre la nostra societat i la nostra història, sobre la història del nostre poble. Però, sobretot, deixar que els llibrets antics ens parlen, convidar tots els visitants d’esta exposició a llegir eixes cartes des del passat —missatgers del temps— que són els llibrets de falla. Perquè està ací tot un temps perdut esperant que els obrim per a actualitzar-se davant dels nostres ulls i les nostres imaginacions.
És per això que estos dies, mentre rodem la nostra exposició —les exposicions es roden com les falles— és possible que ens semble sentir eixe eco de rialles antigues, de rialles recents, la de gent que fa festa en valencià, que viu la cultura valenciana: una comunitat que, parafrasejant Vicent Andrés Estellés, celebra unida al carrer el goig de sentir-se valencians en arribar el més de març.
Jesús Peris Llorca
President de l’Associació d’Estudis Fallers
Data
November 03, 2014