Vicent Luna: L’art de fer falles - ADEF
El indulto del fuego. Catálogo comentado de la colección de ninots indultados del Museo Fallero. Volumen III (1982-2004). Gil Manuel Hernández i Martí (coord.) València, Ajuntament de València, 2005
ADEF, falles, fallas, falla, València, festa, llibre, libro, història de les falles
16402
single,single-portfolio_page,postid-16402,ajax_leftright,page_not_loaded,,vertical_menu_enabled,qode-theme-ver-5.6,wpb-js-composer js-comp-ver-4.7.4,vc_responsive

Vicent Luna: L’art de fer falles

DD.AA., València, Associació d’Estudis Fallers - Junta Central Fallera, 2007

Sobre el projecte

Vicent Luna: L’art de fer falles

DD.AA.

València, Associació d’Estudis Fallers – Junta Central Fallera, 2007

276 p., 31 cm

D.L. V-1859-2007
ISBN 978-84-611-6585-8

 

Sumari

Pròleg

Presentació

L’època de les falles de Vicent Luna

Vicent Luna: L’art de fer falles

            Els anys cinquanta: la construcció d’un taller

            Els anys seixanta. La consagració d’un artista

            Els anys setanta i huitanta: Vicent Luna, mestre de l’art faller

Annex: Producció fallera de Vicent Luna

Bibliografia

Col·laboracions i testimonis

Epíleg

Versió en castellà

 

Presentació

 

La biografia és sempre un gènere apassionant per la capacitat que té d’aprofundir en els detalls i els esdeveniments més essencials que definixen el caràcter d’una persona, més encara tractant-se d’un artista amb la creativitat de Vicent Luna Cerveró, el protagonista d’esta obra. Un artista en majúscules que ben bé es mereixia l’honor que una institució pública com l’Ajuntament de València s’interessara a divulgar la seua trajectòria i producció, pel que té de diversa, polifacètica, original i rellevant. Efectivament, arran de la concessió a Vicent Luna de la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana el 2005, l’Associació d’Estudis Fallers va proposar a la Regidoria de Festes i Cultura Popular de l’Ajuntament de València, encapçalada per Félix Crespo, la possibilitat que la institució municipal poguera publicar una obra biogràfica sobre Vicent Luna, a manera de corol·lari del reconeixement obtingut i com a manera de divulgar i difondre la seua obra entre el gran públic. De seguida la proposta, amb el suport de la família Luna, va trobar un positiu ressò en la Regidoria de Festes, fins al punt de resoldre l’edició de l’obra dins de la col·lecció «Documents de Falles», posada en marxa des de la Junta Central Fallera, organisme autònom municipal. Com a complement, l’Associació d’Estudis Fallers, entitat dedicada a la investigació social de la festa, participaria en qualitat d’entitat coeditora en l’empresa escomesa.

 

Posats els fonaments del projecte, tot el món es posà a la faena. Una tasca engrescadora, situada en els límits d’una biografia que necessàriament havia de combinar un mesurat rigor investigador amb la divulgació general, atesa la gran disponibilitat de material i fonts primàries. Es tractava, al capdavall, d’elaborar un llibre sobre un artista faller que, més enllà de la seua producció fallera, ha excel·lit com a artista global, capaç d’ocupar-se escenogràficament en àmbits tan diferents com el teatre, el cinema, la televisió, la decoració d’interiors, els parcs temàtics, el mobiliari urbà o les manifestacions festives de carrer. Per eixe motiu, el llibre porta per títol Vicent Luna: L’art de fer falles, perquè l’art del mestre ultrapassa l’habilitat del disseny, execució i muntatge de la falla per a projectar-se en un extens territori creatiu, raó per la qual ha pogut concitar tantes adhesions en diverses esferes professionals i socials, tal com es pot comprovar en la part final del volum. Preteníem, en suma, dos coses: que el públic estrictament faller poguera gaudir i aprendre de les falles ja clàssiques de Vicent Luna, i que el públic en general s’adonara de la dimensió artística que poden assolir les falles com a forma d’expressió artística, més enllà de les restriccions cerimonials del ritual festiu. Fer falles, al remat, no és cap art “menor”, sinó una complexa habilitat que, si està ben aconseguida, ens remet a un art total i multiforme, performatiu i altament expressiu de les connotacions històriques de cada època, que en el cas de Vicent Luna ha sigut una època llarga i fecunda, marcada per crucials transformacions en la nostra societat.

 

A partir d’estes coordenades prèvies, el llibre s’ha estructurat en sis parts. En la primera es fa un acostament a allò que hem anomenat “L’època de Vicent Luna”, que abraça els vora trenta-cinc anys en els quals el mestre va plantar les seues falles al cap i casal. Esta època va des de començaments dels anys cinquanta a començaments dels anys huitanta, i conforma un període central de la nostra història, en la qual València passa de les estretors de la postguerra a les expansions del desarrollismo, i es prolonga en les ansietats provocades per la transició de la dictadura a la democràcia. Per este motiu, en esta primera part es repassen els trets essencials de cada període esmentat i se’ls relaciona amb els components bàsics de les temàtiques abordades pels cadafals del mestre. Una volta definit l’escenari sociohistòric, la segona part de l’obra se centra en la biografia de Vicent Luna com a persona i com a artista; es passa revista, així, als seus anys d’infantesa, a la joventut marcada pels esdeveniments polítics, a la seua formació com artista, a la seua afició a la tauromàquia, als seus mestres i a l’assoliment de la seua independència professional, al seu casament i al suport de la seua dona, Consuelo, a la participació de l’artista en la configuració de la Ciutat de l’Artista Faller, a la seua consagració com a mestre de falles, als seus altres treballs artístics, a la importància dels col·laboradors del seu taller i a la continuïtat contemporània d’este. La biografia, així, ens acosta a les interioritats i detalls de la trajectòria personal de Vicent Luna, definint el marc on situar posteriorment la seua producció.

 

En la tercera part del llibre s’aborda la producció fallera del mestre, un conjunt de falles que van des de les inicials i menors fins a les clàssiques i ja consagrades en l’imaginari col·lectiu. L’exposició de l’obra fallera s’ha estructurat d’acord amb el criteri temporal, que de totes maneres coincideix amb les diverses etapes creatives de l’artista. Cal precisar, no obstant això, que no s’han estudiat en detall totes les falles de Luna, sinó sols les més representatives del seu estil, tot i que en un apartat final del llibre es consigna la producció global del mestre. D’esta manera, es desenvolupen les parts tercera, quarta i quinta del llibre. La tercera està centrada en les falles dels anys cinquanta, marcats per la constitució del taller de Luna; la quarta desenvolupa les falles dels anys seixanta, caracteritzats per l’ascensió de Luna a l’elit dels artistes fallers, finalment, en la part quinta, es repassen les falles que Luna va plantar entre els anys setanta i 1983, data en la qual va deixar de construir cadafals per a la ciutat de València, que suposaren per a l’artista l’assoliment de la seua fama perdurable.

 

Finalment, l’obra es tanca amb un important complement: els més de trenta testimonis d’amics, col·laboradors, companys, autoritats, professionals, artistes, empresaris i gent de la cultura en general. Testimonis que han volgut aprofitar l’ocasió per a recordar anècdotes significatives o per a palesar la seua gratitud, amistat i afecte a l’artista. Per a tancar l’obra, es pot trobar una taula amb totes les falles de Luna, la bibliografia i les fonts utilitzades. Com a parts especials del llibre, cal ressenyar el pròleg, redactat per Felipe V. Garín, catedràtic d’història de l’art, i l’epíleg, redactat per Santiago Grisolía, president del Consell Valencià de Cultura, ambdós gran admiradors de Luna que han volgut estar presents en esta obra.

 

El llibre ha sigut fruit d’un equip format per María Pilar Luna i María José Luna, filles de l’artista, juntament amb Joan Castelló, periodista; Josep Joan Coll, periodista i historiador; Gil Manuel Hernández, sociòleg; Antonio Herrero, tècnic de gestió cultural; Josep Lluís Marín, lingüísta; Javier Mozas, historiador, i els artistes fallers Marisa Falcó i Paco Pellicer. A més a més, han col·laborat en el llibre Lluís Mesa, historiador; Josep Martínez Tormo, historiador; Antoni Colomina, doctor en belles arts; Carles Andreu Fernández, llicenciat en ciències empresarials, i Manuel Andrés Zarapico, periodista. En el capítol de col·laboracions externes hem d’esmentar, i agrair, el concurs dels testimonis de Juan Reus, Rafael Grafiá, Luis Vidal, Vicente Murillo, José Codina, Blaine Kern, Vicente Sobrino, Jesús Barrachina, Mari Trini Lluch, Joaquín Michavila, Enrique García Asensio, Maties Real, Manuel Andrés Ferreira, José Latorre, José Miguel Salavert, Ramón Gimeno, Toni Colomina, Rafael Contreras, Paco Muñoz, Miguel Ramón Izquierdo, Ricard Pérez Casado, Guillermo Ortigueira, Baltasar Garzón, Amparo Mallén, Jaume Chornet, Mariano Tomás, Antonio Sacramento, Luis Roig, Alfredo Hueso, Marcelino Lorente, Santiago Sánchez i Consuelo Ciscar.

 

Per últim, hem de manifestar el nostre agraïment a la professionalitat i la gestió de José Manuel Romeu, com igualment a diverses persones que ens han aportat materials, fotografies familiars o particulars, o ajuda en diversos suports. Així, volem fer referència, a Carmen Luna Cerveró, Consuelo Navarro Cerveró, Vicente Navarro Cerveró, Juan Ibáñez Ballesteros, Francisco Bueno, Vicente Seguí Armengot, José Rueda Marzo, Luis Vidal, Manuel Sánchez Finezas, José Penalba, Torres Marocco, Lázaro, Ramón Goda Pastor, Bordas y Núñez, J. Cabrelles Sigüenza, Derrey, Saus, Vicente Tortajada, J. Llopis, Novella, Foto-Art, Arnaíz (Madrid), Pascual Ferré, Penfel, Vera, Julián, Emilio Bataller, E. Márquez, Elías Sánchez, Beteta Hermanos, Labrandero, Ortells, Damián, José Miguel Ruiz, Universitat Politècnica de València, Francisco Blanca, Rafa Gil, Manuel Guallart, Victoriano Márques, Francisco Sapena, Pepe Sapena, Lázaro de la Peña, Daniel López-Quiles i Francisco Pérez Aparisi. I sobretot cal considerar l’avantatge que ha significat treballar amb els materials de l’arxiu de Vicent Luna, sobre els quals ja existix un treball d’investigació realitzat i una tesi doctoral en curs de María José Luna. En definitiva, hem volgut bastir els fonaments d’un acostament a l’obra fallera de Vicent Luna que puga resultar atractiu per a un públic ampli, tant aquell sentimentalment sensibilitzat amb les falles, com aquell susceptible de descobrir una nova expressió de l’art en la nostra festa més universal.

Data

November 03, 2014

Categoria
Llibres de l'ADEF